Derivacions del cabal

La producció energètica i els cabals ecològics

L’any 1949 començà la construcció del primer pantà de la conca, el pantà de Sant Ponç. Aquest fet marcaria l’inici de la construcció de diversos embassaments al llarg del riu fins als nostres dies, el més important, el pantà de la Baells (1976), el més gran que afecta actualment el riu. Aquest sistema està constituït per al subministrament de l’àrea metropolitana i la generació d’energia elèctrica:

  • La Baells (1976)
  • Pantà de Sant Ponç (1949 i 1954)
  • La Llosa de Cavall (1997)
  • Sant Martí de Tous (1997)

il 20
Fig. 1 Presa i pantà de la Baells

Tots junts tenen una capacitat d’embassament de 215 hm3. Les seves aportacions anuals d’aigua a la conca es calculen entorn als 391,2 hm3, poc més de la seva capacitat d’embassament. La DMA els considera “rius fortament modificats” pels què determina que, en no poder-se esperar l’assoliment d’un bon estat ecològic per al 2015, degut a la seva alta influència humana, s’han d’assignar uns objectius de qualitat més modestos, que qualifica de Bon potencial ecològic i assimilen amb els què a tot Catalunya haurien d’assolir els llacs.

L’impacte de la producció energètica

La generació d’energia en una central hidroelèctrica determina la necessitat de derivar un cabal concret (proporcional a la quantitat d’energia que es vol produir) per provocar un salt d’aigua que vagi a parar a unes turbines que s’accionaran per la força de l’aigua. Tot i que aquest cabal després és retornat al riu, les pressions per derivació de cabals i generació hidroelèctrica estan considerats per la mateixa administració com el segon problema a Catalunya en matèria d’aigües perquè incrementen significativament el risc d’incompliment del bon estat de les masses d’aigua, especialment als trams curtcircuitats.Només a la conca del Llobregat se’n comptenfins a 67, que representenmés d’un 25% del total d’instal·lacions ubicades a les conques internes de Catalunya. La majoria de vegades els cabals de concessió de les centrals no estan adaptats al cabal del riu sinó a la capacitat de l’embassament. En el cas de l’embassament de Sant Ponç fins i tot el tram aigües avall de l’embassament està considerat com a fortament modificat, la qual cosa significa que els objectius de qualitat que s’han assignat a aquest tram per 2015 són també més laxes del què caldria esperar.

Així doncs, la conseqüència immediata de la construcció d’aquests embassaments ha estat la disminució dels cabals del riu al llarg de la conca, fins a generar àrees on el riu s’arriba a assecar a l’estiu. El flux del riu al llarg de la conca es lamina provocant la desaparició de les avingudes que permetien antigament generar una neteja natural del riu. Amb la construcció de les preses, els materials sedimentaris i qualsevol contaminant que arribi a la seva alçada queden atrapats en el sistema d’embassament i molts es dipositen en els sediments causant acumulacions de materials que amb el temps poden comportar problemes de contaminació.

La disminució de cabals també provoca que a l’alçada del Delta, l’aigua marina tingui més força que l’aigua dolça i penetri riu endins, comportant forts impactes sobre els sistemes naturals i agrològics del Delta. Tots aquests fenòmens comporten impactes severs sobre el sistema biològic d’aigua i de ribera. Per aquest motiu el Pla de Conques Internes de Catalunya (així com el Pla Sectorial de cabals de manteniment, aprovat per la Generalitat mitjançant l’Acord de 4 de juliol de 2006) contempla l’establiment d’uns cabals ambientals que seria necessari garantir per als nostres rius per tal d’assegurar una mínima habitabilitat i bona estructura dels ecosistemes aquàtics associats (el Llobregat disposa de 114 punts amb un cabal de manteniment mensual fixat). Aquests cabals contemplen l’existència dels usos hidràulics al llarg de la conca i intenten conciliar ambdues funcions. Sota aquest punt de vista, són la pressió mínima imprescindible que s’hauria de demanar als nostres sistemes hídrics. Però la seva aplicació comporta reduir en certa mesura la capacitat generadora de les instal·lacions, motiu pel qual, a dia d’avui, l’administració encara no ha aconseguit garantir-ne el compliment en molts punts de la conca.

El canvi climàtic a la Conca del Llobregat

El canvi climàtic en els propers anys tindrà diferents efectes sobre el territori, més o menys intensos segons la major o menor intensitat en l’increment de les temperatures que es produeixi. Les conques mediterrànies tenen una alta variabilitat en els  fenòmens climàtics, la qual cosa les fa més vulnerables a aquests canvis. Entre d’altres fenòmens, la conca del Llobregat patirà d’un increment en la freqüència dels fenòmens extrems (majors episodis de riuades i sequeres) que es traduirà en un increment dels riscos associats a la integritat de l’ecosistema i la disponibilitat d’aigua per a ús humà.

il 21

Fig. 2 Cartell de l’exposició realitzada a Cornellà el 2011 en commemoració de la riuada del 1971

Vulnerabilitat de l’ecosistema

Un dels efectes evidents del canvi climàtic és la reducció a les conques mediterrànies de les precipitacions anuals comportant un increment dels períodes secs així com de fenòmens puntuals d’inundacions que esdevindran més severs, de major magnitud i per tant, més agressius pel medi natural i humà, que en èpoques passades. Aquesta tendència però, també podria comportar efectes positius, com una entrada més lleu en el cicle de l’aigua dels contaminants que hi ha a l’atmosfera. L’increment dels dies de sequera afectarà negativament la salinitat de la conca. Bona part d’aquesta és d’origen natural, però una altra part molt significativa està fortament afectada per les explotacions mineres presents o passades. Una reducció dels cabals mitjans pot comportar un increment en les concentracions de clorurs (conductivitat) afectant negativament als sistemes biològics de la conca.

il 22

Fig. 3 Evolució de la salinitat (conductivitat) al riu Llobregat a l’alçada de Súria

Aquests episodis climàtics solen augmentar la concentració dels compostos químics en l’aigua superficial degut a la seva capacitat d’arrossegament dels sediments. La força de l’aigua arrenca, resuspèn i dissol novament els compostos en el medi hídric, de tal manera que, els contaminants presents en els sediments, que s’hagin mantingut immobilitzats durant llargs períodes de temps, podran reincorporar-se al medi fluctuant deteriorant l’estat ecològic dels rius. Altres paràmetres com l’increment de salinitat degut també a aquest fenomen s’afegiran a incrementar el risc de deteriorament de l’ecosistema. Aquest efecte s’ha observat en diverses ocasions al riu Llobregat, on les grans avingudes solen tenir més conductivitat, atès que la dissolució de sal en superfície compensa l’efecte de dilució per augment de cabal.

Per altra banda, l’ascens del nivell del mar també serà un efecte evident del canvi climàtic, a Catalunya i a la resta del planeta. La previsió dels científics és d’un increment entre 0,2 i 0,6 m en els propers anys. Això, junt al fet que la reducció de precipitacions i l’increment dels períodes de sequera també comportarà una reducció de la recàrrega directa de l’aqüífer entre el 8% i el 24%, augmentarà la vulnerabilitat del sistema litoral, especialment el delta del Llobregat, per l’evolució de la falca salina continent endins i la potenciació de l’efecte de l’increment de la concentració de clorurs a l’aigua subterrània. De fet, en l’aqüífer principal del Llobregat cal esperar un augment de fins a 500 mg/l a les zones ja afectades actualment per la intrusió marina.

il 23

Fig. 4 Increment de la concentració de clorurs a l’aqüífer principal del Llobregat com a conseqüència de la pujada del nivell del mar (esquerre) i la disminució de la recàrrega de l’aqüífer (dreta)

A nivell general podem dir que un ascens del nivell del mar de 0,6 m combinat amb una disminució de la recàrrega del 24% provocarà un augment important de la concentració de clorurs a més de la meitat de la superfície del Delta.

Capacitat de servei de la conca

Avui, el sistema Ter – Llobregat té una capacitat màxima de servei que, tot i ser inferior a la demanda anual, encara es pot considerar suficient per a bona part dels anys i només és crítica en els més secs. Tot i que es continuaran donant anys de bonança hidrològica, cal esperar un increment en la freqüència i intensitat dels períodes secs (sequeres) a la conca que reduiran la capacitat de servei del sistema Ter-Llobregat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Actualment el sistema ja no cobreix les expectatives dels anys més secs. La capacitat màxima de servei (495 hm3(any) és inferior a la demanada anual (575 hm3(any).

il 24

Fig. 5 Evolució històrica de les aportacions anuals conjuntes als embassaments dels rius Ter i Llobregat i possible evolució futura

S’estima que l’efecte de l’increment en la intensitat i freqüència de les sequeres pot comportar una reducció entre el 7% i el 15% de la capacitat de servei en els propers anys, generant una intensificació dels períodes crítics amb situacions gairebé continuades de dèficit, fins assolir un dèficit crònic. Amb caràcter orientatiu, a la figura 37 es mostra una evolució probable de les aportacions anuals al conjunt d’embassaments dels rius Ter i Llobregat, que abasten la Regió Metropolitana de Barcelona, al llarg del segle XXI i comparades amb les que s’han observat durant el segle XX. S’observa la tendència a la baixa, de forma lleugerament més acusada per a un escenari extrem, especialment a partir de meitat de segle. Evidentment, això no vol dir que les aportacions anuals se situïn ja sempre per sota de les actuals, o que els mínims més extrems es redueixin de manera més acusada del que ho han fet fins ara, sinó que el que cal esperar és més freqüència de períodes o cicles secs que, en conjunt, donaran lloc a la tendència i la reducció mitjana que s’observa.

il 25

Fig. 6 Esquema resum dels efectes previstos del canvi climàtic sobre la conca del Llobregat

Així doncs, les conques mediterrànies seran de les més afectades pels canvis provocats per l’alteració climàtica que s’està produint arreu del planeta. Particularment, la conca del Llobregat pot patir d’intensificacions en els períodes de sequeres i d’inundacions que, si no es disposa d’una bona previsió i un estat del riu adequat, pot incidir negativament sobre els serveis ambientals que aquest proporciona. Si no actuem ara, els efectes negatius sobre la conca s’intensificaran en els propers anys com a conseqüència del canvi climàtic.

Recursos

  • Combinedscenarios of chemical and ecologicalqualityunderwaterscarcity in Mediterraneanrivers. M.Petrovic, A.Ginebreda, V.Acuña, R.J.Batalla, A.Elosegi, H.Guasch, M. López de Alda, R.Marcé, I.Muñoz, A.Navarro-Ortega, E.Navarro, D.Vericat, S.Sabater, D.Barceló.Trends in AnalyticalChemistry, Vol. 30, Issue 8. Setembre 2011, p. 1269-1278

  • Cabals de manteniment de les Conques Internes de Catalunya

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/cabals/cabals_manteniment.pdf

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/planificacio/cabals/analisi_sector_hidroelectric.pdf