Muntanyes de sal

La problemàtica ambiental provocada per les mines de potassa del Bages es pot considerar com el repte a la gestió de residus i aigües de major magnitud a Catalunya. Als anys trenta s’inicià l’explotació minera de potassa a Cardona, Súria, Sallent i Balsareny  esdevenint una activitat econòmica important al pla del Bages. En un principi aquesta activitat no generava residus, perquè la producció era molt més baixa que l’actual, el procés de separació del material sobrant era molt precís i perquè es duia a terme a dins mateix de la mina.

il 41il 42

          Fig. 2 Vistes aèries del runam salí del Cogulló

Però a partir dels anys vuitanta, l’explotació es fa de manera més intensiva i comencen a formar-se i a créixer desmesuradament runams com el del Fusteret a Súria o el del Cogulló a Sallent. Avui segueixen augmentant a un ritme de 1,4 milions de tones de sal anuals.

Al 1998 les mines van ser comprades per l’empresa israeliana Iberpotash, que té el monopoli internacional d’extracció de sal potàssica i que ha optat per l’abocament incontrolat de residus salins al curs fluvial.

El runam del Cogulló és el major actualment en volum i perspectives de creixement. Està ubicat al terme de Sallent sobre la falla del Guix, fet que agreuja les filtracions de sal cap el subsòl. Els pous d’abastament d’aigua potable de Sallent van resultar salinitzats, obligant a agafar l’aigua riu amunt. Finalment es va haver de construir una potabilitzadora al poble que va haver de ser sufragada amb diners públics.

il 43

Fig. 1 Detall de la precipitació de sal al torrent de Soldevila (Sallent). Aquest torrent no porta aigua, sinó salmorra saturada del runam del Cogulló

Riu avall, les poblacions que capten l’aigua del riu tenen seriosos problemes. A Sant Vicens de Castellet l’aigua no és potable des de 2005. Al Baix Llobregat la Generalitat ha hagut de construir una nova planta dessaladora a la població d’Abrera per al subministrament d’aigua domèstica, perquè l’alt contingut de sal que porta impedia que fos potabilitzada directament. Per tant, encara que la contaminació salina es produeix per l’acumulació de milions de tones de residus al costat del Cardener i el Llobregat al pla del Bages, l’aigua salinitzada afecta a milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona.

il 44

Fig. 3 Runam salí de Vilafruns

Fer apta pel consum humà l’aigua del Llobregat a la vall  baixa del riu obliga a les potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí  a costosos tractaments utilitzant una nova tecnologia que produeix aigua de qualitat però que és costosa d’implementar i consumeix molta energia.

il 45

Fig. 4 Antiga font del Borinot, sota la resclosa del pont Nou dins del nucli urbà de Sallent. D’aquesta font no en brolla aigua, sinó salmorra

Per aquest motiu, la Universitat Politècnica de Catalunya va elaborar un “Estudi per a la reducció de l’impacte ambiental del runam de sal generat per la mina d’Iberpotash, S.A.  a Sallent” on es plantegen un seguit de possibles alternatives. Alguns dels punts més destacats d’aquest informe els exposem tot seguit:

  • “Les aigües que provenen dels runams salins presenten importants concentracions de  sal … per minimitzar l’impacte salí aquestes aigües s’han de canalitzar i transportar adequadament cap al col.lector …”
  • Una bona alternativa seria la reintroducció dels runams a la mateixa mina, el farciment  d’altres cavitats i l’aprofitament industrial..
  • La tecnologia està desenvolupada des de fa temps: explotacions mineres de Canadà, Colòmbia, Perú, Marroc, Tailàndia i Alemanya han optat per aquesta reintroducció.

il 48

Fig. 5 Zona d’aiguamolls de La Corbatera. Vegetació morta pel vessament del col·lector

Però, si sols hi cap el residu generat diàriament, no hi ha possibilitat de disminuir el  runam. Així doncs s’han de plantejar altres alternatives com la utilització industrial o el rebliment del subsòl del barri de l’estació.

 

il 46il 47

Fig. 6 Plana a la riba esquerra del riu Llobregat a Martorell, enfront de les instal·lacions de l’empresa Solvay, després del vessament de salmorra d’un col·lector, l’agost de 2011

Una altra acció ha estat l’intent de restauració del runam de Vilafruns amb mitjans naturals: la muntanya de sal s’ha recobert d’una capa vegetal i una xarxa de canals per recollir l’aigua de la pluja. Sembla que  aquesta podria ser una solució raonablement eficaç.

Davant del què és possiblement un dels problemes ambientals més greus de Catalunya la resposta de l’administració ha estat tímida i insuficient. Als anys 90 es va construir un col·lector de salmorres que porta directament al mar una part de l’aigua salinitzada. Però la història d’aquest col·lector  és la de les seves contínues fuites: més de 1.200 trencaments que han escampat la sal per camps i boscos, cremant tota possibilitat de vida durant anys. Posteriorment es va decidir construir un nou col·lector més ample que el primer.

il 49

Fig. 7 Panoràmica d’una part de les instal·lacions mineres de Súria amb la planta de tractament del mineral i el runam salí al darrera

Tant les obres dels col·lectors, com les potabilitzadores  o les indemnitzacions per les destrosses que ocasionen els vessaments de  sal, han anat a càrrec del diner  públic. Iberpotash no ha reconegut mai cap responsabilitat sobre l’afectació a les aigües i al medi, ni ha pres mesures que realment evitin la creixent salinització.

Al 2003, a instàncies de “Montsalat”, el Fiscal de medi ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va presentar una denúncia contra dirigents de l’empresa explotadora per delicte ecològic i es va establir com a mesura cautelar la paralització d’abocaments salins al Cogulló. Tot i que ja han passat quatre anys, la mina segueix abocant sal.