Manifest del Llobregat

MANIFEST CAMPANYA “RIUS AMB AIGUA, RIUS AMB VIDA.

RECUPEREM EL LLOBREGAT

La Conca del Llobregat configura el nostre territori. Les seves aigües han fet possible una rica biodiversitat, una potent economia agrícola i el desenvolupament del teixit industrial. Tanmateix, els models socioeconòmics fonamentats en el creixement (augment del consum de recursos naturals, les emissions i residus) han ocasionat una creixent degradació del sistema fluvial, del territori i de la salut dels ecosistemes dels que formem part.

El paper del riu com a vertebrador natural del territori i com a font de riquesa econòmica i social  ha desaparegut encaixonat sota una espessa xarxa d’autopistes, carreteres, línies d’alta velocitat, ampliacions de ports i aeroports, urbanització i ocupació del sòl sense límits, esculleres, …

Avui el sistema fluvial del riu i les rieres pateixen una degradació que els fa irreconeixibles com a sistemes naturals per on circulen bàsicament aigües residuals contaminades per la indústria, les ciutats, salinitzades per les mines de potassa i on la pagesia cada vegada més residual, manté els seus camps de cultiu sota una pressió especuladora implacable.

El Llobregat està en estat crític. La recuperació del riu i de la seva conca que plantegen les administracions -Consorci per a la recuperació i conservació del riu Llobregat- no ve a millorar aquest estat de coses, doncs s’ha adoptat un model d’intervenció que prioritza la urbanització de l’espai fluvial. Més que de la seva recuperació ambiental i paisatgística, s’hauria de parlar de la seva transformació en parc fluvial metropolità, que quedaria com un equipament més dins dels plans d’urbanització del territori que encara queda lliure de ciment.

En aquest context s’han d’entendre els projectes com “Barça Parc” i “Parc del Delta” a Viladecans,  el previst “Eixample” del Prat o la edificació  prevista de l’horta inundable de la Vila de Martorell.

El Baix Llobregat té més de 700.000 habitants i la densitat de població més alta de la Mediterrània. Així, l’augment de pressió demogràfica que comportarien els plans d’urbanització de les zones lliures de l’espai fluvial i del delta suposaria el colapse de la comarca quant a necessitat de recursos hídrics i energètics, generació de residus i contaminació, etc.

Però existeix un altre model pel riu i la seva conca. Aquest territori ja ha pagat excessius peatges al “progrés”. S’ha de posar límits al creixement i salvar els espais que encara ens queden amb valor ecològic, paisatgístic i social. Hem d’aconseguir que els pagesos no perdin ni un pam més de cultius, que el riu i el seu espai recuperin la qualitat de les seves aigües i la seva naturalitat.

Amb consonància amb això, la Unió Europea va elaborar la Directiva Marc de l’Aigua que va entrar en vigor al final de l’any 2000 i que contempla l’aigua no només com un recurs, sinó també com l’element clau de tot un ecosistema. Segons això, la gestió de l’aigua s’ha de basar en el respecte al medi ambient, l’ús sostenible i la gestió conjunta de tot tipus d’aigua dintre d’una demarcació hidrogràfica. En ser una directiva de la UE, obliga tots els estats membres al seu compliment. L’objectiu és que al 2015 els sistemes aquàtics gaudeixin de bona salut.

Aquesta Directiva pot esdevenir l’eina que ens ajudi a pressionar les administracions perquè rectifiquin el seu model “desarrollista”.

Aquests són els motius que ens ha portat a organitzar una campanya que permeti aglutinar el màxim d’organitzacions ecologistes i d’entitats ciutadanes de cara a treballar per la recuperació i protecció del riu i del seu territori d?influència, des del Berguedà fins al Delta, seguint els criteris explícits de la Directiva europea i que a casa nostra implica:

1.No convertir el Llobregat, com el Besòs, en un canal de ciment.

2.   Naturalitzar l’espai fluvial i les rieres de la Conca.

3.Prioritzar la recuperació de l’espai fluvial davant les noves infraestructures i urbanitzacions.

4.   Mantenir i ampliar el Parc Agrari del Baix Llobregat, reconeixent el seus valors i crear una figura real de protecció.

5.   Millorar la qualitat de l’aigua, fent que l’Administració obligui als titulars de les mines de potassa a acabar amb la salinització i a assumir els costos de la restauració.

6.   Evitar i penalitzar amb més rigor, que les indústries abusin dels sistemes de sanejament públics, externalitzant tractaments a les EDARS, que haurien de fer per elles mateixes.

7.Aplicar una protecció jurídica més rigorosa i eficaç als espais del Delta.

8. Demanar a les administracions implicades que seguin amb les entitats ambientalistes de la ribera per elaborar un projecte integral i respectuós de l’espai fluvial del Llobregat.

9.   Aplicar realment la Directiva marc de l’aigua, sense dilacions ni retallades i restituir el cabal ecològic i  el bon estat de l’aigua

10.No a la canalització encoberta del riu Anoia

Entitats que donem suport al manifest:

 

  1. ANDA d’Abrera
  2. Associació Hàbitats – Projecte Rius
  3. AV Les Conserves – Molins de Rei
  4. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBL)
  5. Centre Excursionista de Molins de Rei (CEM)
  6. Centre d’Ecologia i projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC)
  7. CMA l’Arrel de Sant Joan Despí
  8. Consorci del parc fluvial del Llobregat
  9. DEMAC de Castellbisbal
  10. DEMASAB de Sant Andreu de la Barca
  11. DEPANA
  12. Ecologistes en acció
  13. Els Amics del Camell de Molins de Rei
  14. Federació Ecologistes de Catalunya (EdC)
  15. L’Espluga Viva – Esplugues de Llobregat
  16. Martorell Viu
  17. MULEI (Ateneu de Molins de Rei)
  18. Òmnium Cultural – Baix Llobregat
  19. Plataforma Serres Garraf i l’Ordal
  20. Prou sal
  21. Salvem les Oliveretes
  22. Seo Bird LIFE
  23. WWF-Grup Barcelona
  24. XNCA (Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua)
  25. Societat Catalana d’Herpetologia
  26. AEMS Rius amb Vida
  27. La Mola de Molins de Rei
  28. Associació Naturalista de Cornellà (ANC)