El riu Llobregat

La Conca del Llobregat i totes les seves subconques formen part del Districte de Conca Hidrogràfica de Catalunya, del qual formen part les conques internes de Catalunya, és a dir, aquelles que discorren íntegrament pel territori català. Aquestes conques són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya i la seva gestió està encomanda a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Dins el districte, les diferents conques es divideixen per zones anomenades demarcacions hidrogràfiques. El Llobregat i els seus efluents pertanyen a les conques del centre, junt al Besòs i el Foix.

La conca del Llobregat té una superfície de 4.957 km2 i representa més d’un 30% de la superfície de les conques internes de Catalunya. El Llobregat neix a Castellar de n’Hug, a la serra prepirinenca, i drena la major part del territori al sud dels Pirineus i a l’oest de les serres prelitorals. Al voltant del seu tram baix s’estén Castellar de n’Hug, a la serra prepirinenca, i drena la major part del territori al sud dels Pirineus i a l’oest de les serres prelitorals. Al voltant del seu tram baix s’estén la principal plana al·luvial de Catalunya, el Delta del Llobregat, uns 98 km2 d’elevat interès per la diversitat d’ocells aquàtics donada la seva situació estratègica enmig de la via migratòria de la Mediterrània Occidental. La gavina corsa (Larus audouinii), el martinet menut (Ixobrichus minutus), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el cames-llargues (Himantopus himantopus) i la polla blava (P.porphyrio), són algunes de les espècies que hi nidifiquen.

il 1

La conca està afectada també pels aqüífers de la Vall Baixa i Delta del Llobregat (un dels més importants de Catalunya amb una capacitat d’uns 700 hm3) i Fonts del Llobregat. Comptant a més amb l’aportació de les Fonts del Cardener, aquests sistemes representen un total de 70 hm3/any de recurs renovable i una descàrrega anual de 114 hm3. Aquest aqüífer és una reserva estratègica d’aigua de primer ordre que durant els períodes de sequera juga un paper clau per evitar els talls de subministrament a la metròpoli.

il 2

L’aqüífer de la façana litoral té un paper molt destacat en l’abastament de Barcelona i la seva àrea metropolitana. De fet, tota la conca pateix fortes pressions degut a les elevades demandes urbanes i industrials. El 1999 la conca del Llobregat concentrava un 54,1% de la població catalana, majoritàriament a la part baixa del Llobregat, mentre que dels recursos hídrics generats en règim natural a tot Catalunya, la conca del Llobregat n’aportava el 29,16%.

il 3

El 60% d’aigua per abastament urbà aportat per les conques internes de Catalunya és d’origen superficial, dels quals un 47% prové de la conca del Ter i un 38% de la conca del Llobregat.

ESTAT ECOLÒGIC DE LA CONCA

La Directiva Marc de l’Aigua és el text de referència a la Unió Europea perquè els estats membres desenvolupin la seva planificació hidrològica segons uns criteris de garantia i protecció del medi i els recursos naturals. Aquesta directiva comunitària es publica i entra en vigor el desembre de 2000 i es transposa a l’ordenament jurídic estatal al desembre de 2003. Segons els seus criteris, l’aigua deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i es considera un element bàsic dels ecosistemes hídrics.

IL 4
Aquesta directiva promou la protecció de totes les aigües (superficials, de transició, marines, zones humides i subterrànies) per tal de prevenir-ne el deteriorament i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics, promoure un ús sostenible de l’aigua a través de l’estalvi i la reutilització, i assegurar-ne la progressiva reducció de la contaminació. Per aconseguir-ho determina uns objectius de qualitat que s’hauran d’haver assolit l’any 2015 i que en termes generals es basen en aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigua de Catalunya. Escollint trams dels rius al llarg de les conques que presentin un estat natural sense pertorbar, les administracions com l’ACA han fixat el valor per un conjunt d’indicadors físics, químics, biològics i hidromorfològics que altres trams amb característiques similars hauran de perseguir i que determinaran finalment, si s’ha assolit en aquell tram el bon estat ecològic. Comparant per tant els valors dels paràmetres de referència amb l’estat real del riu es pot realitzar el seguiment any rere any, del grau d’assoliment dels objectius, segons la següent classificació de l’estat ecològic: Natural, Bo, Mediocre, Dolent o Pèssim. El resultat de tot aquest procés és el mapa de l’estat ecològic de les masses d’aigua que mostra, per la conca del Llobregat, com la major part dels trams disposen d’un estat ecològic deficient, mediocre i dolent, i només les capçaleres del Llobregat o el Cardener i algun dels efluents disposen d’un estat bo. A més, actualment el risc de no aconseguir per al 2015 els valors objectiu és elevat en un 25% de la conca (s’ha de tenir en compte però, que aquest valor no inclou el 34% de la conca que no disposa de dades per determinar el risc d’incompliment). En alguns dels trams (especialment al tram baix del Llobregat), atès que se situen en zones altament poblades i industrialitzades, pràcticament no existeixen trams de referència, i per tant, els valors objectiu seran funció dels programes de millora que estigui previst desenvolupar o del compromís que les administracions i els ciutadans vulguin adquirir.

QUALITAT GLOBAL DE LA CONCA DEL LLOBREGAT

Del conjunt de la conca només el tram que comprèn les capçaleres del Llobregat des de Castellar de n’Hug i les capçaleres de les rieres de Coaner a la serra de Castelltallat i de Mura a la Serra de Sant Llorenç de Munt presenten uns paràmetres ecològics suficients: l’estat de la qualitat de l’aigua és bo amb una comunitat diversa de macroinvertebrats i la presència de famílies molt poc tolerants a petits indicis de contaminació. El bosc de ribera presenta un bon estat de comunitat arbòria.

IL 5
La capçalera de l’Anoia, el Cardener des del pantà de Sant Ponç fins a Cardona i els trams del Llobregat des de la Colònia Rosal fins a Balsareny i just per sota de la Pobla de Lillet també mantenen un bon estat de la qualitat de l’aigua tot i que existeixen petits abocaments orgànics tant puntuals com difusos que poden provocar lleugers episodis d’eutrofització de l’aigua (excés de matèria orgànica). Dissortadament el bosc de ribera està malmès per la pressió d’infraestructures viàries i petites centrals elèctriques. Aquestes poden assecar el riu en certs punts i períodes de l’any i crear greus desequilibris a la comunitat existent.
La resta de la conca està degradada fins a uns nivells que no es pot parlar d’una comunitat natural viva, sinó de casos aïllats de supervivència de certs organismes.
Recursos

  • DECRET 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l’àmbit territorial del Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre.
  • Document IMPRESS. Agència Catalana de l’Aigua, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya (octubre, 2005):
  • http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1223054461208201423967