Els valors del delta

Les IBA’s del Delta

Des del 2011 la llera del Llobregat, entre els Aiguamolls de Molins de Rei i la seva desembocadura al Prat del Llobregat, s’ha inclòs a la nova IBA del Delta del Llobregat.

it61

Fig. 1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Les IBA’s(acrònim anglès: Important Bird Areas) són uns inventaris elaborats sota criteris científics per SEO/BirdLife per delimitar les zones més importants pels ocells. Els valors ornitològics que han fonamentat aquesta categorització són els següents:

Llera del riu Llobregat entre Molins de Rei i Cornellà

  1. En aquest tram del riu s’hi troba una colònia reproductora de cames llargues (Himantopus himantopus). L’any 2002 s’hi van arribar a comptar un centenar de parelles d’aquesta espècie, encara que el nombre de parelles fluctua bastant any rere any degut a les recurrents crescudes del riu a l’època reproductora.
  2. Per altra banda, als aiguamolls de Molins de Rei s’hi ubica el principal ajocador[1] d’ardeids de la Vall Baixa. Algunes de les espècies que s’hi poden trobar estan incloses – i per tant protegides – a l’Annex I de la Directiva Aus de la UE:

    • Agró roig (Ardea purpurea)
    • Martinet blanc (Egretta garzetta)
    • Martinet de nit (Nycticorax nycticorax                                              
  3. Alguns hiverns s’ha pogut observar també com es formava un ajocador de nit de martinets entre Cornellà i L’Hospitalet de Llobregat, que ha permès comptar-ne fins a 35 exemplars el gener de 2011.
  4. Al tram entre Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat, l’ànec blanc (Tadorna tadorna) ha hivernat en nombre molt escàs però regular des del 2007. L’any 2009 una parella va criar amb èxit en aquest indret (s’ha de tenir en compte que aquesta espècie, a Catalunya, només nidifica als Deltes de l’Ebre i del Llobregat)
  5. Durant la migració postnupcial es produeixen concentracions d’entre 100 i 300 exemplars de gavina capnegra (Larus melanocephalus) que utilitzen l’aigua dolça del riu per netejar-se la sal del seu plomatge (degut que aquesta espècie s’alimenta al mar)
  6. Els camps adjacents al Llobregat al seu pas per Cornellà  i Sant Joan Despí acullen regularment la presència postnupcial de la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) i el trobat (Anthus campestris).
  7. Algunes referències citen el martinet menut (Ixobrichus minutus) als canyissars d’aquest tram del riu durant la migració, sobre tot als Aiguamolls de Molins de Rei, on probablement va començar a criar al 1999.
  8. L’actual recuperació parcial de la qualitat físico-química de l’aigua del riu i de la vegetació fluvial està propiciant el retorn d’algunes espècies migratòries (moltes incloses a l’Annex I de la Directiva Aus) com:

    • La valona (Tringa glareola), amb censos de fins a 13 exemplars.
    • El flamenc (Phoenicopterus roseus), 17 exemplars entre setembre i desembre de 2001 a l’alçada de Cornellà-Sant Boi.
    • El rasclet (Porzana pusilla), observat l’abril de 2008 a l’alçada de Sant Joan Despí
  9. La recuperació de certa fauna piscícola ha afavorit una important hivernada – de 5-10 exemplars – de blauet (Alcedo atthis).                                                                                                             
  10. Als últims 5 anys s’ha detectat la presència quasi regular de polla blava (Porphyrio porphyrio) als Aiguamolls de Molins de Rei.

Tram del riu Llobregat pel terme del Prat de Llobregat fins a la desembocadura

L’estat espanyol va adquirir el compromís davant la Comissió Europea d’incloure la nova desembocadura del Llobregat dins l’àrea de protecció del Delta, com a condició per a què aquesta donés permís d’execució de les obres de desviament del riu. Així va quedar reflectit a la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de desviament del riu.

Actualment aquest tram està actuant com una gran llacuna litoral que acaba en una gran badia marina. Malgrat que no s’ha pogut confirmar la reproducció de la polla blava (Porphyrio porphyrio) i el martinet menut (Ixobrichus minutus) a l’àrea considerada, s’ha constatat la seva presència durant els mesos de nidificació, donant-li major rellevància natural.

Aquest tram també s’ha convertit en un lloc de muda d’alguns anàtids que crien a la Reserva Natural de Cal Tet-Ca l’Arana com:

  • L’ànec blanc (Tadorna tadorna), fins a 33 exemplars el juliol de 2011
  • L’ànec griset (Anas strepera), fins a 125 ex. l’agost de 2011
  • El morell cap-roig (Aythya ferina), fins a 19 ex. el juliol de 2011
  • El xibec (Netta rufina), fins a 9 exemplars l’agost de 2011
  • L’oca vulgar (Anser anser), 5 ex. durant l’estiu de 2011

També és important per la migració i la hivernada d’espècies de l’Annex I de la Directiva Aus com:

  • La gavina capnegra (Larus melanocephalus)
  • El martinet blanc (Egretta garzetta)
  • El flamenc (Phoenicopterus roseus), 2 joves des de setembre de 2011 fins gener de 2012
  • El bec d’alena (Recurvirostra avosetta), 1-2 ex. des del 30 de novembre de 2011 fins el 13 de gener de 2012
  • El territ variant (Calidris alpina), concentracions de fins a 10 ex.
  • El xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
  • El curroc (Sterna nilotica), 2 ex. el 21 d’abril de 2011
  • El xatrac gros (Sterna caspia), 5 ex. el 15 d’abril de 2011

També trobem d’altres espècies d’interés com l’ànec blanc (Tadorna tadorna).

Al tram final de la nova llera s’hi troba la nova colònia de gavina corsa (Larus audouinii) establerta a la illeta del riu des del 2009, fora de la zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus) i que aquest any ha arribat a les 380 parelles reproductores. Aquesta nova colònia  constitueix l’única colònia catalana de cria fora del Delta de l’Ebre, essent l’única a tot Europa establerta en un àmbit fluvial. Aquesta espècie està catalogada com a vulnerable a nivell mundial i Catalunya acull el 60-70% de la població mundial.

 it62it63

 Fig. 2 Martinet menut (Ixobrychus minutus) A la dreta, mascle. A l’esquerra, femella

El riu Vell

Es tracta d’una petita llacuna que s’ha format a l’antiga desembocadura del Llobregat on es reprodueixen:

  • La polla blava (Porphyrio porphyrio)
  • El martinet menut (Ixobrichus minutus)
  • El cabusset (Tachybaptus ruficollis)
  • La fotja vulgar (Fulica atra)

it64jpg

Fig. 3 Polla blava (Porphyrio porphyrio)

Flanqueja aquesta llacuna un bosquet d’eucaliptus i àlbers on es forma l’ajocador més gran de corb marins grossos (Phalacrocorax carbo) del Delta del Llobregat (372 exemplars al gener de 2012). També actua com a zona de migració i/o hivernada per algunes espècies com:

  • El morell cap-roig (Aythya ferina), fins a 33 exemplars al 9 de desembre de 2011
  • El martinet ros (Ardeola ralloides)
  • L’agró roig (Ardea purpurea)
  • El blauet (Alcedo atthis)

Recursos


[1]     Adormider d’aus.