La intensificació de l’activitat i l’ocupació urbana mal planificada a l’àrea metropolitana de Barcelona ha comportat el desplegament d’una xarxa d’infraestructures que perjudica greument l’entorn natural del riu Llobregat, degradant els espais propers als seus marges (canalitzacions del curs fluvial, projectes de bioenginyeria mal resolts, etc.). La compensació per part de l’administració ha estat l’elaboració de tot un seguit de projectes de recuperació de les ribes del riu per apropar la població als cursos d’aigua amb altes inversions pressupostàries i manca de resultats socials.
El Baix Llobregat és la comarca metropolitana on més transformacions urbanístiques s’han produït durant les dues darreres dècades.
Factors de degradació
D’entre els factors de degradació que més incidència tenen als cursos fluvials catalans, cal destacar-ne els següents:
- Presència d’espècies invasores, com la canya (Arundo donax). La canya és una espècie al·lòctona i altament invasora. Prové d’Àsia i ha estat utilitzada tradicionalment en l’agricultura i en horts per donar suport i estructura a les tomaqueres. La ràpida colonització ha fet que als llocs on creix la canya, els índexs de biodiversitat caiguin a zero, ja que no deixa créixer altres tipus de plantes autòctones, les desplaça i no serveix d’aliment ni de refugi per cap espècie. La dominància de la canya es deu en gran mesura a les pertorbacions hidromorfològiques ocasionades a l’espai fluvial com el pas de serveis, les defenses dels marges, invasió de l’agricultura periurbana i de l’agricultura de producció, etc. La presència d’aquestes espècies, dificulta els projectes de rehabilitació de la vegetació de ribera degut a l’elevat cost que representa la seva eliminació.
Fig. 1 i 2 Marge del Llobregat envaït per canya (El Papiol) i substitució de les riberes per nuclis d’invasores
- Ocupació de l’espai fluvial. La construcció d’infraestructures i serveis o la urbanització i la protecció front inundacions, entre d’altres, ha provocat l’ocupació desmesurada de l’espai fluvial. A més, els ecosistemes aquàtics són segurament els sistemes més afectats pel context de desenvolupament, i alhora, el fet de ser espais públics (Domini Públic Hidràulic) fa que les zones properes als rius siguin el lloc idoni per al pas d’infraestructures generals per així poder evitar el pas per propietats privades, amb els problemes que això comporta. Tots aquests factors han provocat la instal·lació d’estructures de contenció, rigiditzacions, rectificacions de lleres, proteccions de marges, etc., que limiten el funcionament dels processos naturals i transformen el sistema natural lògic en un sistema artificial. Amb això, es poden produir afectacions a la plana d’inundació, amb afeccions a la morfologia i dinàmica fluvial natural, amb canvis en el caràcter meandriforme del riu, alterant la connectivitat lateral i la destrucció irreversible en la major part dels casos de les comunitats de ribera. D’altra banda, la presència de serveis a la llera, determina la potencialitat de restauració morfològica del curs.
- Ocupació per agricultura periurbana. L’ocupació de les lleres per l’horta familiar té un impacte negatiu sobre l’espai fluvial.
- Alteracions hidromorfològiques. Alteració de lleres, detraccions de concessions hidroelèctriques i de reg, alteracions derivades per a l’abastiment d’aigua potable (preses, transvasaments, etc).
Situació a l’alt i mig Llobregat
A la zona de l’Alt i Mig Llobregat, tot i no haver estat sotmesa a una pressió tant forta com al Baix Llobregat, també s’hi ha registrat situacions de degradació i amenaça:
- Al naixement del riu es deriva una part del seu cabal dificultant la garantia de compliment del cabal ecològic pertinent. Durant el seu trajecte aigües avall, es segueixen produint derivacions, especialment a la zona de les colònies tèxtils, d’altra banda d’elevat valor patrimonial.
Fig. 3 Derivació del riu Llobregat en una de les colònies industrials
- L’embassament de la Baells, suposa una seriosa dificultat a la continuïtat ictícola i a la naturalitat del règim hidrològic i la dinàmica del sediment.
- Al voltant de Balsareny-Sallent, el riu travessa la zona minera adquirint greus problemes de salinitat.
- Moltes zones del Llobregat mig tenen les riberes degradades i substituïdes per hortes abusives i marginals i(o amb força presència de canya americana.
En determinades zones però, ha estat possible la realització d’actuacions dirigides a la restauració o recuperació d’aquests espais fluvials, com el projecte Riu Verd, un conveni amb el Consell Comarcal del Bages amb actuacions en 10 municipis; el conveni amb el Parc Fluvial de Colònies del Llobregat per a la restauració del meandre de l’Ametlla de Merola a Puig-Reig; actuacions de gestió, conservació i recuperació d’espais fluvials a Sallent, Castellbell i el Vilar i Talamanca; millora de la problemàtica de la salinitat amb el col·lector de Salmorres i les seves ampliacions; i altres. Destaca també l’elaboració del Pla Sectorial de cabals de manteniment que té per objectiu garantir els cabals ecològics al llarg de tota la conca, tot i que la dificultat d’implementació dels valors de cabal determinats fa que encara no s’estigui complint en molts punts de la conca.
Situació al Baix Llobregat
La zona del Baix Llobregat és un clar exemple de riu fortament pressionat des de diversos punts de vista, ja que travessa una zona amb una alta densitat de població, amb grans aglomeracions urbanes. En el curs fluvial del Baix Llobregat, i de forma més exagerada a mesura que s’apropa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la construcció d’infraestructures i serveis de tot tipus envaeixen l’espai fluvial i n’afecten la morfologia i l’estat. Al mateix temps, les necessitats d’abastiment i desenvolupament de l’Àrea Metropolitana han provocat fortes detraccions de cabal i elevades càrregues de contaminants que afecten la seva qualitat i quantitat. Per fer-se una idea del què significa l’existència d’aquests sistema d’abastiment al llarg del Llobregat només cal pensar en els 5.500 km de col·lectors de la xarxa de subministrament i els 3.000 km de col·lectors de la xarxa de sanejament que l’AMB té instal·lats en aquesta àrea. (Font: EMSHTR. Dades ambientals metropolitanes 2004. Barcelona oct.2005).
El procés de degradació del riu es remunta a principis del segle XX. Una primera afectació sobre la qualitat de l’aigua ve donada per l’efecte de l’explotació de mines potàssiques, provocant una salinització excessiva de les zones fluvials. No va ser fins l’any 1989 que es va posar en servei el col·lector de salmorres de la conca del Llobregat, per tal de minimitzar aquest efecte (primer fins a aigües avall de la captació d’AGBAR a Sant Joan Despí i després fins la inclusió a l’emissari submarí de la EDAR).
Per altra banda, durant els anys 60 i 70 va tenir lloc un important creixement urbanístic i industrial, en el qual no es va tenir en compte la necessitat de crear un sistema de sanejament que assegurés la qualitat de l’aigua. A partir dels 90 s’han desenvolupat mesures pal·liatives amb els programes de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) i industrials (PSARI).
Fig. 5 Infraestructures en l’espai fluvial
Amb tot el context de creixement i desenvolupament de la segona meitat del segle XX, l’espai fluvial es va veure envaït per la construcció d’infraestructures diverses (autopistes, autovies, vies ferroviàries, etc.), i també per assentaments industrials i residencials, amb el conseqüent efecte de degradació ambiental i paisatgística de la zona. Un dels projectes més destacats pel seu impacte sobre l’espai fluvial ha estat l’ampliació del port del Prat, que ha provocat la desviació del riu i la recreació de zones humides.
Fig. 4 Vistes del cabal al Baix Llobregat
També s’han dut a terme diverses obres hidràuliques per a la protecció contra les inundacions, que han provocat rigiditzacions i la rectilinització de la llera, amb mots de contenció i cabals de crescuda. Això pot comportar notables efectes en el pla d’inundació, generant afeccions en la morfologia i dinàmica fluvial natural, amb canvis en el caràcter meandriforme del riu, alterant la connectivitat lateral i la destrucció irreversible en la major part de les comunitats de ribera.
Amb tot això, les necessitats d’abastiment de l’àrea metropolitana de Barcelona han suposat fortes detraccions de cabal que més tard era abocat directament al mar. Aquest problema s’ha atenuat amb la recuperació d’aigües depurades reutilitzades per a compensar cabals de manteniment, convertint així l’últim tram del riu Llobregat en el primer curs d’aigua a Espanya en el qual la major part del seu cabal és reutilitzat.
En el curs baix del Llobregat també hi trobem diferents derivacions del riu. Per una banda hi ha dues captacions per abastiment: una a Abrera i l’altra a Sant Joan Despí. Per altra banda hi ha tres captacions per a ús agrícola, totes elles a la Vall Baixa i Delta del Llobregat: el Canal de la Infanta (CRCI), El Canal de la Dreta (CRCD) i el Rec de Sant Vicenç dels Horts (CRSVH). Cadascuna d’elles està gestionada per una Comunitat de Regants. La construcció d’esculleres, mots de contenció, etc. ha provocat l’alteració de la qualitat hidromorfològica.
Finalment, les freqüents alteracions dels espais fluvials i del nivell freàtic han provocat la substitució de les riberes per nuclis d’espècies invasores , com la canya.
Per tant, és evident la necessitat de dur a terme un recuperació integral, ambiental, paisatgística i social del Baix Llobregat, amb la participació de les diverses administracions. Existeixen estudis i projectes realitzats i en fase de desenvolupament que poden donar vida a diferents iniciatives de recuperació, com la Proposta de recuperació ambiental dels marges del riu Llobregat de Martorell fins al mar (ACA, 2001); la planificació de l’Espai Fluvial del Baix Llobregat (ACA, 2003) per a la definició de l’espai fluvial, zonificació d’usos, diagnosi i la realització de propostes de millora; el projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat a la comarca del Baix Llobregat (MMAMB, 2001); o la creació del Consorci per a la recuperació i conservació del riu Llobregat (2006). Perquè totes aquestes actuacions tinguin èxit, és necessari que incorporin una visió integrada de les diferents tipologies d’impactes que pateix el Llobregat i sobretot, comptar amb la participació de la població i els grups de defensa del territori que es poden trobar al llarg de la conca.
Recursos
- És possible la recuperació del riu Llobregat? Plans i Projectes. Lluis Godé
- Models urbans, models de creixement i altres escrits . Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2002
- La recuperación del Baix Llobregat. Evolución Histórica. CONAMA 8. Evelyn García Burgos. Lluís Godé.
- Balance de algunes actuacions morfológicas de recuperación fluvial en Cataluña. Joan Verdú Arnal, Evelyn García Burgos, Lluís Godé Lanao, Eva Crego Liz, Alex Gracia Tarragona
- Planificació d’espais fluvials a Catalunya. Àgencia Catalana de l’Aigua
- La recuperacióon de espacios fluviales en Catalunya. Garcia Burgos, Evelyn; Godé Lanao, Lluis; Gracia Tarragona, Alex; Moxó, Diego; Verdú, Joan.