2013: L'Any del Llobregat

La conca del Llobregat: receptor silenciós d’unampli catàleg de substàncies contaminants

Cada any s’aboquen al Llobregat 137 hm³ d’aigües residuals i urbanes procedents de les més de 50 plantes de tractament ubicades a la conca del Llobregat. Set d’aquestes plantes corresponen al sistema públic de sanejament. En alguns períodes de l’any l’aigua retornada al riu a través dels múltiples sistemes de depuració representa el 92% de les descàrregues totals realitzades. La conca rep els abocaments de grans conurbacions com Martorell, Manresa, Terrassa i Rubí. A més, els abocaments a l’alçada d’Igualada degraden les aigües de l’Anoia fins a tal punt que, amb l’objecte de preservar la captació d’aigües de Barcelona es desvia el riu, juntament amb la riera de Rubí (que rep els abocaments de Terrassa i Rubí), fins passat Sant Joan Despí, aigües avall de la captació.

Fig. 1Pescadors al riu Llobregat

Font: Cartoteca Digital de Catalunya

Contaminació industrial

La conca pateix de nivells de contaminació per sobre la legislació vigent en metalls pesants, compostos organoclorats, salinitat i altres, el riu Anoia i la Riera de Rubí són els dos fluxos del Llobregat més contaminats.

Fig. 2 Estat ecològic de la Conca del Llobregat

Font: ACA, 2011

El cas de l’Anoia és especialment greu. Aquest riu pateix una contaminació massiva d’origen industrial que suposa una aportació anual de 2.790 kg de metalls pesants al flux principal (tot i que en valors absoluts no és el major aportador de metalls als ecosistemes de la conca). No obstant, és l’eix central del Llobregat el que té la major contribució amb un total de 33.000 kg de metalls que arriben a la costa anualment^[1], el pes equivalent a 500 persones. Tot i que a nivell general, l’impacte ambiental i toxicològic dels metalls pesants depèn de la seva forma química i concentració, és ben sabut que alguns dels més tòxics com el mercuri, el plom o el cadmi poden alterar funcions biològiques com el sistema nerviós o cardiovascular fins al punt de provocar greus malalties en persones i fauna. És especialment greu el seu efecte amb els anys, si la seva concentració no desapareix del medi, sinó que ben al contrari, s’acumula.  

Fig. 3Punts fortament contaminants de la conca

Al llarg de la conca, s’ha generat aquest fenomen d’acumulació fins al punt d’existir actualment alguns punts d’extrema contaminació:

• Vilanova del Camí i Capellades: amb una concentració de metalls pesants antimoni i crom, provocada per la indústria del curtit de la zona d’Igualada, que supera en un 140% els valors màxims establerts a la legislació.

• Al riu Llobregat, a l’alçada de Martorell, hi són ubicades les plantes de l’empresa Solvay que es dediquen a la fabricació de clor i els seus derivats com el PVC. Els abocaments d’aquesta fàbrica que durant anys han estat fets directament al riu, ara són fets directament al mar a través d’un emissari submarí. En el seu contingut s’hi pot trobar una forta presència de compostos organoclorats, així com de metalls com el mercuri i altres productes de lenta degradació, alta capacitat per acumular-se en els teixits dels éssers vius i elevada toxicitat.

• Més avall, a l’alçada de Castellbisbal es troba l’empresa de foneria metal·lúrgia CELSA que declara abocaments a l’aigua de més de 250 kg anuals de cadmi. Aquesta xifra suposa un 25% de la suma del què aboquen conjunta les fàbriques més contaminants de tot l’Estat.

Fig. 4 Punts fortament contaminats de la conca

Font: CUP, Capellades

A més de la contaminació industrial històrica que acumula el Llobregat les seves aigües presenten nivells significatius de contaminants capaços d’alterar el sistema hormonal de la fauna. Això és especialment preocupant al curs baix del riu on es troba la pitjor qualitat biològica. Està demostrat que la presència dels disruptors endocrins és deu principalment a la salinització del riu a Sallent per la mina de sal que explota Iberpotash i la derivació del cabal per a la generació elèctrica.

 

Noucontext de la qualitat de l’aigua: elscontaminantsemergents

Els contaminants emergents són compostos sintètics o naturals de diferent origen i naturalesa química que fins a dia d’avui han passat en gran part inadvertits. La seva introducció al medi natural és causada per l’activitat domèstica (higiene personal, aplicacions terapèutiques, etc.) i tenen efectes adversos sobre les funcions biològiques de les comunitats animals dels sistemes fluvials, és a dir, són bioactius. Les aigües dels rius com els de la conca del Llobregat, contaminants amb aquestes substàncies (especialment analgèsics, antibiòtics, esteroides, pastilles cardiovasculars, entre d’altres medicaments), suposen a més un element de risc per la salut humana degut que, els sistemes de captació i depuració no els detecten i la constant diversificació i increment de la quantitat de productes que són introduïts, comporta una complexa amalgama de substàncies ecotòxiques, capaces d’interferir en el sistema endocrí (hormonal) i amb possibles efectes sinèrgics, l’impacte dels quals tot just es comença a estudiar.

Fig. 6 Nous contaminants emergents

Tot i la seva baixa persistència a l’ambient (tenen una elevada capacitat de transformació i degradació un cop alliberats), la seva introducció contínua en garanteix la presència constant a unes concentracions dignes de controlar. Però actualment la majoria d’aquests compostos no estan sota regulació, i el coneixement sobre la seva presència i els seus efectes tòxics és encara baix, per tant, és necessària una investigació en profunditat. Els principals tipus de contaminants emergents poden veure’s a la figura adjunta.

Fig. 7 Principals tipus de contaminants emergents

Font: Diputació de Barcelona, 2011

De tots ells, n’hi ha que requereixen de major atenció:

• Els retardants de flama bromats: mobles, plàstics, teixits, pintures, aparells electrònics, etc.

• Els cloroalcans: utilitzats com a additius en fluids de tall i lubricants en fusteria metàl·lica i a la industria automobilística, així com a plastificants en materials de PVC, pinteres, adhesius, etc.

• Els pesticides polars.

• Els compostos perfluorats:

o  Perfluoroctà sulfonat (PFOS):  utilitzat com a refrigerant, detergent i polímer en preparats farmacèutics, retardants de flama, lubricants, adhesius, cosmètics, insecticides, etc.

o  Àcid perfluorooctanoic (PFOA):  per a la fabricació de fluoropolímers (PTFE) i fluoroelastòmers, utilitzats en una gran varietat de productes comercials com teixits, catifes, recipients alimentaris i automòbils.

• Els fàrmacs.

• Les drogues d’abús.

• Així com els metabòlits i(o productes de degradació de les classes de substàncies anteriors.

Molts d’ells, com ara el retardants de flama, els detergents i alguns fàrmacs són disruptors endocrins, compostos que poden provocar alteracions al creixement, al desenvolupament, a la reproducció i al comportament dels organismes, com ara la feminització en organismes aquàtics superiors. Són introduïts al medi natural a través dels sistemes de depuració: després del seu consum i introducció a les aigües residuals, es desplacen a través de les xarxes de sanejament fins a les depuradores on, els sistemes de control instal·lats no els detecten i per tant, no poden eliminar-los adequadament. De fet, l’anàlisi de la presència de contaminants emergents requereix la utilització de mètodes molt sensibles i selectius que permetin la determinació de les concentracions en què es troben al medi. Per tant, és necessari millorar les instal·lacions existents, apostant per les de tractament terciari d’última generació, que disposen de sistemes de detecció per aquests compostos.

Fig. 8 Fàrmacs

 

Efectes dels contaminants emergents

Els compostos emergents presenten efectes significatius per a la salut, alterant el sistema endocrí i bloquejant o pertorbant les funcions hormonals. Com a exemples podem trobar el cas del bisfenol A – utilitzat en la fabricació de resines epòxids i plàstics policarbonats per empaquetatges d’aliments i aigua – que manifesta efectes estrogènics en rates i hormonals en humans, que augmenten el risc de càncer de mama. A més, s’ha pogut comprovar que actua com un antiandrogen causant efectes secundaris feminitzants en mascles.

Per altra banda, els ftalats o èsters de ftalat utilitzats en plàstics com el PVC, poden provocar complicacions en embarassos. De la mateixa manera s’ha pogut comprovar que el diclofenac afecta els teixits de les brànquies i dels ronyons en peixos d’aigua dolça. Així mateix pesticides com el conegut Dicloro-difenil-tricloroetà (DDT) poden causar efectes hormonals provocant aprimament en la closca d’ou de diferents espècies, danys en la funció reproductiva del mascle i canvis de comportament. Un altre pesticida com el penconazol és un fungicida que pot afectar la tiroide, pròstata i mida de testicles. Finalment, antibiòtics com la penicil·lina, les sulfonamides i les tetraciclines causen resistència en patògens bacterians.

 

Situació a la conca del Baix Llobregat

La conca del riu Llobregat va ser la primera conca espanyola en què es va posar de manifest l’existència de fenòmens de feminització en peixos, ocasionats per la presència de compostos disruptors endocrins amb activitat estrogènica. Aquest descobriment va tenir lloc en el curs d’un programa de vigilància dut a terme entre els anys 1999 i 2002 en què els nivells d’estrògens i detergents de tipus alquilfenolsetoxilat mesurats en aigües i sediments en dos dels principals afluents del Llobregat (els rius Anoia i Cardener) van ser positivament correlacionats amb efectes de tipus estrogen en peixos, efectes que van quedar evidenciats per la presència de concentracions anormalment elevades de vitelogenina plasmàtica en carpes (la vitelogenina és una proteïna precursora del rovell dels ous utilitzada com a indicador d’exposició a compostos estrogènics) i l’existència de peixos intersex (és a dir, peixos amb òrgans reproductors masculins i femenins simultàniament).

Estudis realitzats amb posterioritat a la conca del Llobregat han evidenciat a més, la presència de cloroalcans de cadena curta (detectades en aigua a concentracions d’entre 0,3 i 2,1 ng(L), drogues d’abús (detectades a concentracions de fins a 3,5 ng(L en el cas de l’èxtasi, i 10 i 111 ng(L, respectivament, en el cas de la cocaïna i el seu principal metabòlit, la benzoilecgonina), fàrmacs i productes per a la cura i la higiene personal (antibiòtics, antiinflamatoris, analgèsics, antidepressius o cosmètics reguladors de lípids com l’ibuprofè, el diclofenac, l’àcid clofíbric, l’àcid acetilsalicílic o el triclosan, detectats a concentracions normalment per sota de 250 ng(L), i plaguicides polars (2,4-D, MCPA, mecoprop i propanil, detectats a concentracions inferiors en general a 100 ng(L). En el cas dels plaguicides, els nivells trobats no es consideren de risc, però en els altres casos, especialment en el de les drogues, fàrmacs i productes per la cura i la higiene personal, la manca d’informació toxicològica ambiental no permet descartar efectes adversos en el medi ambient aquàtic a llarg termini.

 

Recursos

• Contaminantesprioritarios y emergentes en el medioambiente: recomendaciones de estrategias de muestreo y procedimientosanalíticos. Barceló, D., López de Alda, M.

• Bridginglevels of pharmaceuticals in river water with biological community structure in the Llobregat river basin (Northeast Spain). Múñoz, I., López-Doval, J.C., Ricart, M.,  Villagrasa, M., Brix, R., Geiszinger, A., Ginebreda, A., Guasch, H., Lopez Alda, M.J., Romaní, A.M., Sabater, S., Barceló, D

• Environmental Toxicology and Chemistry; i un altre estudi Environmental risk assessment of pharmaceuticals in rivers: Relationships betweenhazard indexes and aquatic macroinvertebrate diversity indexes in the Llobregat River (NE Spain). Ginebreda, A., Múñoz, I., Lopez Alda, M.J., Brix, R., López-Doval, J.C., Barceló, D. Environmental International (2009)

• Contaminación y calidad química del agua: el problema de los contaminantesemergentes. Damià Barceló. Maria José López de Alda.

• Medicamentos en el río.  Reportatge “El País”.

• Una aportació des de la xarxa social de CaLaFou al voltant de la situació del riu Anoia. Antoni Munné (ACA)

• La qualitat de l’aigua del riu Llobregat. Un factor limitant del passat, un element clau pel futur. Roger Lloret.

• Estudio de la contaminación por metales pesados en la cuenca del Llobregat. Tesis doctoral. Autor: Rosas Rodríguez, Hermógenes. Directors: Lao i Luque, Conxita; Casas Sabata, Josep Ma. (Josep Maria). Dept. Enginyeria Minera i Recursos Naturals, UPC. 2001

• Estat i salut de la conca del Llobregat. Narcís Prat. Recurs no descarregable. Està defectuós de la web del Llobregat SOStenible

• Pla de sanejament de Catalunya. Manuel Suárez Novoa (Junta de Sanejament). Butlletí de la Societat Catalana de Ciències. Vo. VII, Núm. 2 (1986)

• Prat, N., Rieradevall, M. A Destrucció a tota costa. Extracte de l’informe sobre la situació del litoral espanyol Greenpeace (2008)

• 25-years of biomonitoring in two mediterraneans treams (Llobregat and Besòs basins, NE Spain) Narcís Prat i Maria Rieradevall (2006) Limnetica, 25 (1-2): 541-550

---